dita tòpica

dita tòpica f - Dita referida a les diferents branques de la geografia: rius, muntanyes, poblacions, clima o produccions, entre d’altres.

sin. refrany geogràfic m

ES dicho tópico
EN local saying
FR proverbe locale

Ex.: «A Vallromanes, toquen les campanes», «Cabanyes, Martorelles i Sant Fost, tres parròquies dintre un bosc», «Quatre monts té Catalunya, quatre monts sants i sagrats: el Montseny, el Montsant, el Montsec i el Montserrat».

---

Diu Valeri Serra i Boldú a les 'Paraules proemials a Geografia Popular', dins l'Arxiu de Tradicions Populars, I (1928):

Dins el llenguatge, ben sovint brollen frases o parèmies que es refereixen a un subjecte, a una casa, a un carrer, a un poble, a una regió o a una col·lectivitat encara més gran, de vegades per a cantar o ponderar-ne les seves qualitats; altres vegades per a remembrar-ne un fet llegendari o històric.

Fixant-nos en les que tenim arreplegades, de caràcter tòpic, referents a persones i a pobles, muntanyes, rius, torrents i altres accidents geogràfics, sigui per a dir-ne la situació només, sigui per a posar de manifest llurs condicions, sigui per a dir-ne els fruits que elaboren, etc., ens vingué la idea de publicar-ne una col·lecció ordenada...

Actualment, amb els avenços de la geolocalització i els mapes via satèl·lit publicats a Internet, podem mostrar aquestes dites tòpiques sobre un mapa, geolocalitzant cada dita en el lloc a on va referida.

És el cas del mapa de paremiologia tòpica publicat a Google Maps.

Mira també

• Víctor Pàmies (2005): Article «Refranys geogràfics», publicat el 28 de novembre de 2005, dins el blog Raons que rimen.
• Víctor Pàmies (2008): Article «Dites tòpiques o refranys geogràfics», publicat el 10 d'abril de 2008, dins el blog Raons que rimen.
• Vïctor Pàmies (2008): Article «Dites geolocalitzades», publicat el 3 de setembre de 2008, dins el blog Raons que rimen.

dita històrica

dita històrica f - Dita atribuïda a algun personatge històric o llegendari.

ES dicho histórico
EN historical saying
FR proverbe historique

dialectologia

dialectologia f - Estudi científic dels dialectes.

ES dialectología
EN dialectology
FR dialectologie

dialectalisme

dialectalisme m - Tret lingüístic propi d’un dialecte.

ES dialectalismo
EN dialectalism
FR dialectalisme

Ex.: «No per tu, sinó pel pa, remena sa coa el ca».

demofilologia

demofilologia f - Ciència que estudia la literatura oral.

ES demofilología
EN demophilology
FR démophilologie

cultura popular

cultura popular f - Conjunt de tradicions (artístiques i culturals), costums, llegendes i dites populars, i formes de vida d’una comunitat.

sin. folklore m

ES cultura popular
EN folklore
FR culture populaire

corranda

corranda f - Cançó popular breu, sovint improvisada.

ES copla
EN strophe
FR strophe

etnopoètica

etnopoètica f - Branca del folklore que estudia les manifestacions artístiques de base verbal que produeix la gent.

CA etnopoètica
EN ethnopoetics
FR ethnopoétique
ES etnopoética

---

L'etnopoètica és, segons Heda Jason (1977)¹, la ciència que estudia l’art verbal: la branca del folklore que investiga les manifestacions artístiques de base verbal que produeix la gent.

El terme, si fa no fa, resulta —aproximativament— equivalent als de literatura popular, literatura tradicional o literatura oral. Ens referim a les manifestacions del llenguatge que, amb una mínima intencionalitat estètica, es caracteritzen per la transmissió oral, l’autoria anònima i la capacitat per a crear i recrear l’imaginari compartit d’una determinada col·lectivitat.

Carme Oriol (2002)², distingeix els gèneres etnopoètics següents:

1. Rondalles: rondalles d’animals; rondalles meravelloses; rondalles no meravelloses (religioses, d’enginy, de gegants beneits); contarelles (betranades, contarelles de beneits, facècies, contarelles de mentides); rondalles formulístiques; antirondalles.
2. Mites.
3. Llegendes: llegendes del passat; llegendes contemporànies i pseudollegendes; llegendes etiològiques i tradicions explicatives.
4. Relats sobre experiències reals: succeïts i pseudosucceïts; anècdotes; relats d’experiències personals.
5. Acudits.
6. Fórmules: motius locals; refranys i fraseologia en general; endevinalles; enigmes; fórmules de fonació (entrebancallengües, xibolets, mimologismes); fórmules rimades.
7. Cançons: cançons llargues o narratives; cançons curtes (de ronda, de treballada, de captar, de bressol, etc.); cantarelles.
8. Gèneres etnopoètics no orals: folklore de fotocòpia; epistolografia; dedicatòries; grafits; folklore on line.

[Font: Joan Borja i Sanz (2007): Les fonts etnopoètiques en l'obra literària de Bernat Capó, dins «L'Aiguadolç. Revista de literatura» (Any: 2007 Núm.: 33/34 Dossier: Bernat Capó: Espigolant pel rostoll de les paraules).

---

• ¹JASON, Heda (1977): Ethnopoetry: form, content, function, Linguistica Biblica, Bonn.
• ²ORIOL, Carme (2002): Aproximació a l’etnopoètica. Teoria i formes del folklore en la cultura catalana, Cossetània, Valls.
  

contrapet

contrapet m - Joc que consisteix en la transposició de lletres o síl·labes en l’interior d’una frase que canvia el seu significat anodí per un de xocant i proper a l’obscenitat.

sin. antístrofa f

ES antistrofa
EN spoonerism
FR contrapetterie

Exemples:

• «De totes les mosses, la que m’excita més és la Ramona | De totes les rosses, la que m’excita més és la mamona».
  
• «Observava les cames de la moixa» | «Observava les mames de la coixa».

context

context m - Entorn lingüístic que acompanya un enunciat.

sin. cotext m

ES contexto
EN context
FR contexte

conte

conte m - Text narratiu curt de ficció.

ES cuento
EN tale
FR conte

connector

connector m - Element lingüístic que funciona com a nexe i assegura la cohesió del discurs.

sin. connectiu m

ES conector
EN connective
FR connecteur

complement

complement m - Mot o conjunt de mots que té la funció de completar el significat d’algun element de l’oració, del qual depèn.

ES complemento
EN complement
FR complément

compilació

compilació f - Recull, obra, on són aplegats materials trets d’altres llibres, d’altres documents, etc.

ES compilación
EN compilation
FR compilation

compendi

compendi m - Exposició succinta d’allò que conté de més substancial una exposició, una obra, etc., més extensa.

ES compendio
EN compendium
FR compendium

cobla

cobla f - Agrupament de versos travats pel sentit o, més generalment, per la rima o les rimes.

ES copla
EN strophe
FR strophe

Ex.: «La perdiu a la muntanya | canta i diu la veritat, | quan les cabres faran llana | les dones faran bondat.»

classificació taxonòmica

classificació taxonòmica f -Determinació d’una categoria (d’entre un conjunt de categories possibles, per exemple en una taxonomia) per a un objecte o concepte.

ES clasificación taxonómica
EN taxonomic classification
FR classification taxonomique

citació

citació f - Text d’un autor que hom addueix en suport d’una opinió, d’una regla, etc.

ES cita
EN quotation
FR citation

---

Les citacions o frases cèlebres s'emmarquen dins la paremiologia sàvia: són petites peces que enclouen un pensament o ensenyament rimat o enginyós, d'autoria reconeguda.


Mira també

• Aforismos - ES
• Cantervill's - Frases y proverbios - ES
• Citacions de muntanya - CA
• Citas y refranes - ES
• Diccitionari - CA
  
• Dicocitations - FR
• Eixamplèdia - CA
• En català - Citacions - CA
• Frases de hoy - ES
• Minimàlia - CA
• Muy Interesante - ES
• Proverbia.net - CA
• The Quotations Page - EN
• Viquidites - CA
• Wikiquotes - EN

cesura

cesura f - Pausa mètrica que divideix el vers en dues parts anomenades hemistiquis.

ES cesura
EN caesura
FR césure

cançoner

cançoner m - Recull o llibre de cançons.

ES cancionero
EN song book
FR chansonnier

cançó

cançó f - Composició musical acompanyada d’un text destinat a ser cantat.

ES canción
EN song
FR chanson

calembour

calembour m - Joc de paraules produït per la combinació de mots amb síl•labes semblants, trossejant la cadena fònica d’una manera diferent a l’habitual.

sin. calembur m

ES calambur
EN pun
FR calembour

Ex.: «Entre la rosa y el clavel, su majestad es-coja». Calembur de Francisco de Quevedo amb què guanya una aposta en dir-li a sa majestat que és coixa, sense embuts. (SERRA 1991).

Ex.: «Al cap i a la fi, se’n diuen fades perquè és un nom que, capgirat, es desfà. La fada es desfà, mostrant-se i desapareixent, com la substància dels somnis, que es fan i es desfan. Pau Riba a la novel·la Ena» (Quaderns Crema, 1987) (SERRA 1991).

cadència

cadència f - Distribució i combinació d’accents i mots que donen un ritme característic a cada idioma.

ES cadencia
EN cadence
FR cadence

bestiari

bestiari m - A l’edat mitjana, tractat didàctic i moral, on eren descrits els animals, reals o fantàstics, i era exposada la corresponent moralització de llurs trets i costums.

es bestiario
EN bestiary
FR bestiaire

barbarisme

barbarisme m - Paraula d’una altra llengua, que no es considera assimilada a la llengua pròpia.

ES barbarismo
EN barbarism
FR barbarisme

Ex.: En català, són barbarismes «barco», «bueno», «pues».